Autora: Sara Soriano


Si, gracies, ja baixo’’ i obrint la porta de l’habitació se’l va trobar.

Era ell, era així com havien acordat, sense avisar. La mirada els va captivar i el temps es va aturar. I llavors ella va obrir la porta de bat a bat com tants cops havia imaginat i ell, entenent la invitació, va avançar cap a ella amb la fermesa d’un amant desesperat. La paret els va fer aturar i quan els ulls van trobar els llavis, un incontrolable desig sense fre ni compostures els va endinsar en un terratrèmol de petons apassionats. La nit els va convidar a la complicitat plena i ells es van deixar portar.

Al mati, ella es va despertar sola al llit. Es volia morir…“ja ha marxat ? la màgia d’aquesta nit no ha significat res per ell?’ va pensar. Es va ficar sota els llençols buscant un refugi que la consoles i no va sentir que la porta s’obria. Era ell. Es va acostar al llit, a tocar del coixí i va aixecar suaument part del llençol, com un nen descobrint un tresor, les mirades es van trobar i amb la màgia -que ella havia donat per perduda-, es van somriure. Una rosa li va oferir ell i amb veu baixa li va dir ‘el nostre primer St Jordi, reservem l’habitació per sempre? ’ i una dolça rialla va ser prou resposta.


CONCURS SA VOGA DE MICRORELATS  2017